Tallers |
Taller |
|||
Pla |
1 |
1987-88 |
Obligatòria 1r curs 1h teoria 2 pràctiques de 4h 630 (T) persones |
|
2 |
1988-89 |
Obligatòria 1r curs 1h teoria 2 pràctiques de 4h 600 (T) persones |
||
3 |
1989-90 |
Obligatòria 1r curs 1h teoria 2 pràctiques de 4h 600 (T) persones |
||
4 |
1990-91 |
Optativa 2n curs Sense teoria 2 pràctiques de 4h 12 (T) persones |
||
5 |
1991-92 |
Optativa 2n curs Sense teoria 5 pràctiques de 4h 96 (T) persones |
||
6 |
1992-93 |
Optativa 2n curs Sense teoria 5 pràctiques de 3h 128 (T) persones |
||
7 |
1993-94 |
Optativa 2n curs Sense teoria 5 pràctiques de 3h 145 (T) persones |
||
8 |
1994-95 |
Optativa 2n curs Sense teoria 5 pràctiques de 3h 150 (T) persones |
||
Pla |
9 |
1995-96 |
Lliure elecció Sense teoria 6 pràctiques de 3h 160 (T) persones |
|
10 |
1996-97 |
Lliure elecció Sense teoria 6 pràctiques de 3h 120 (T) persones |
Lliure elecció 1h teoria 10 pràctiques de 2 h 50 (T) persones |
|
11 |
1997-98 |
Lliure elecció Sense teoria 6 pràctiques de 3h 128 (T) persones |
||
12 |
1998-99 |
Lliure elecció Sense teoria 6 pràctiques de 3h 128 (T) persones |
||
13 |
1999-00 |
Optativa 2n curs 1h teoria 12 pràctiques de 2 h 60 (T) persones |
||
14 |
2000-01 |
Optativa 2n curs 1h teoria 13 pràctiques de 2 h 60 (T) persones |
||
15 |
2001-02 |
Optativa 2n curs 1h teoria 12 pràctiques de 2 h 60 (T) persones |
||
16 |
2002-03 |
Optativa 2n curs 1h teoria 12 pràctiques de 2 h 36 (T) + 24 (P) persones |
||
17 |
2003-04 |
Optativa 2n curs 1h teoria 13/14 pràctiques de 2 h 36 (T) + 24 (P) persones |
||
18 |
2004-05 |
Optativa 2n curs 1h teoria 12 pràctiques de 2 h 30 (T) + 45 (P) persones |
||
19 |
2005-06 |
Optativa 2n curs 1h teoria 11/14 pràctiques de 2 h 45 (T) + 45 (P) persones |
||
20 |
2006-07 |
Optativa 2n curs 1h teoria 12 pràctiques de 2 h 60 (T) + 60 (P) persones |
||
21 |
2007-08 |
Optativa 2n curs 1h teoria 12/13 pràctiques de 2 h 60 (T) + 60 (P) persones |
||
22 |
2008-09 |
Optativa 2n curs 1h teoria 12/13 pràctiques de 2 h 60 (T) + 60 (P) persones |
||
23 |
2009-10 |
Optativa 2n curs 1h teoria 13 pràctiques de 2 h 60 (T) + 60 (P) persones |
||
24 |
2010-11 |
Optativa 2n curs 1h teoria 12 pràctiques de 2 h 60 (T) + 60 (P) persones |
||
25 |
2011-12 |
Optativa 2n curs 1h teoria 13 pràctiques de 2 h 60 (T) persones |
||
Pla |
Optativa 2n curs Sense teoria 15 pràctiques de 2 h 15 (P) persones |
|||
26 |
2012-13 |
Optativa 2n curs Sense teoria 15 pràctiques de 2 h 15 (T) + 15 (P) persones |
||
27 |
2013-14 |
Optativa 2n curs Sense teoria 13/14 pràctiques de 2 h 15 (T) + 16 (P) persones |
||
28 |
2014-15 |
Optativa 2n curs Sense teoria 12/13 pràctiques de 2 h 16 (T) + 16 (P) persones |
||
29 |
2015-16 |
Optativa 2n curs Sense teoria 14/13 pràctiques de 2 h 16 (T) + 16 (P) persones |
||
30 |
2016-17 |
Optativa 2n curs Sense teoria 14 pràctiques de 2 h 16 (T) + 16 (P) persones |
||
31 |
2017-18 |
Optativa 2n curs Sense teoria 13 pràctiques de 2 h 16 (T) + 16 (P) persones |
||
32 |
2018-19 |
Optativa 2n curs Sense teoria 12/14 pràctiques de 2 h 16 (T) + 16 (P) persones |
||
33 |
2019-20 |
Optativa 2n curs Sense teoria 13/10 pràctiques de 2 h 16 (T) + 16 (P) persones |
||
34 |
2020-21 |
Optativa 2n curs Sense teoria 11 pràctiques 14 (T) persones |
||
35 |
2021-22 |
Optativa 2n curs Sense teoria 13 pràctiques de 2 h 16 (T) + 16 (P) persones |
||
36 |
2022-23 |
Optativa 2n curs Sense teoria 13 pràctiques de 2 h 16 (T) + 16 (P) persones |
||
37 |
2023-24 |
Optativa 4t curs Sense teoria 13 pràctiques de 2 h 0 (T) + 16 (P) persones |
||
38 |
2024-25 |
Optativa 4t curs Sense teoria 13/14 pràctiques de 2 h 4 (T) + 12 (P) persones |
Passant el cursor per sobre del curs
podreu veure'n la informació
Es posa en funcionament una reforma del pla d'estudis de 1964 (pla 64R). Aquesta reforma del pla incorporava algunes novetats entre les que en destacaven dues: l'estructura quadrimestral (llavors una autèntica novetat) i la presència d'assignatures de caire tecnològic (Tallers) i humanístic (Història de la ciència) al primer quadrimestre de la carrera.
En aquest curs l'assignatura Tallers va programar 60 grups de pràctiques de 10 estudiants (aproximadament) cada un. Aquest nombre es va haver d'ampliar a 63 grups per acollir als estudiants que s'adaptaven al pla reformat. Es feien pràctiques a quatre tallers: electricitat, electrònica, tecnologia mecànica (les pràctiques es feien a l'Escola del Treball) i materials. Les pràctiques eren de quatre hores seguides i en molts tallers eren a peu dret. En el taller elèctric les pràctiques les impartia PAS laboral del grup III, un d'ells (que actuava com a coordinador) era un estudiant d'enginyeria industrial a punt de titular i els altres eren persones recent titulades de formació professional contractades expressament.
S'entra en un "règim permanent" que mai arribaria a ser-ho. Es fan 6 grups de teoria amb 10 subgrups de pràctiques cada un.
Al taller elèctric tenim el primer manual de pràctiques.
Totes les setmanes (excepte la primera i la darrera) hi havia simultàniament dos grups de dotze estudiants al laboratori, un grup feia la primera pràctica i un la segona. En els tres primers anys, els instructors tenien doncs entre 20 i 24 muntatges diferents que havien de provar unes quantes vegades cada un.
En aquest curs es va deixar de contractar PAS. En el taller elèctric la coordinació de les pràctiques la feia un professor associat a temps complet ajudat per dotze becaris (dos per a cada grup).
El taller elèctric tenia dues pràctiques: el circuit commutat amb proteccions i el circuit marxa-aturada amb relé tèrmic. Els estudiants rebien les peces completament soltes i, durant quatre hores, havien de collar les peces damunt d'una fusta i fer les diferents connexions. Fins i tot havien de pelar els cables.
L'assignatura va passar a ser optativa de segon curs. El motiu era que fer una assignatura eminentment pràctica amb més de 600 matriculats i repartida entre quatre departaments era molt cara i complexa de gestionar i no es justificava atès que una part significativa de l'estudiantat no aprovava el mínim establert i havia de deixar els estudis.
En el curs 1990-91, el primer en que l'assignatura era de segon, es van matricular només dotze persones (repetidors i canvis de pla) ja que l'estudiantat de segon ja havia cursat l'assignatura quan feia primer.
Com a optativa de segon, l'assignatura va passar a ser de quatre hores setmana. Amb coherència amb l'esperit de l'assignatura, es van suprimir les classes de teoria i es va continuar amb les pràctiques de quatre hores.
A partir del curs 1991-92, a l'haver-hi molts menys grups (10), el calendari permetia més joc i es van poder fer cinc pràctiques de taller elèctric. Al mateix temps, com no es feien classes de teoria, les i els estudiants se l'havien de llegir pel seu compte a partir de la documentació que es preparava.
Aquell any també vam introduir les pràctiques amb autòmats programables aprofitant uns equips que ens havia cedit l'empresa Allen-Bradley. Atès l'interès que teníem els professors d'introduir la programació en grafcet i vist que els autòmats disponibles només es programaven en diagrama de contactes vam desenvolupar un mètode propi de traducció d'un llenguatge a l'altre.
Com a conseqüència d'un canvi de dedicació a totes les optatives de l'Escola, l'assignatura va passar a ser de tres hores a la setmana. Per adaptar-nos al nou marc es va optar per deixar preparat el material per tal que l'estudiantat ja es trobés els elements fixats i només hagués de posar els cables.
Per acabar d'ajustar la durada de les pràctiques, es van suprimir algunes demostracions que es feien per reforçar la teoria.
Per qüestions organitzatives, es deixen d'utilitzar autòmats programables i s'incrementen les pràctiques de circuits.
La posada en marxa del pla de 1994 va comportar el pas de l'assignatura Tallers a lliure elecció i, com a conseqüència, alguns dels matriculats eren d'altres centres de la UPC.
L'assignatura Tallers (situada a la tardor) tenia molta demanda. Per poder absorbir més estudiants es va crear, per a la primavera, l'assignatura de lliure elecció Taller elèctric per la qual es van dissenyar inicialment deu pràctiques.
A la guia docent es va posar que no s'admetien persones que haguessin fet Tallers però els sistemes de matricula existents no permetien filtrar-ho i a una setmana de començar el curs vam descobrir que aproximadament la meitat dels matriculats ja havia fet Tallers. En poc més d'una setmana es van dissenyar cinc pràctiques addicionals a les deu inicials i es van reorganitzar els grups separant els que ja havien fet Tallers dels que no l'havien fet.
Hi havia cinc pràctiques comunes, cinc pels que ja havien fet Tallers i cinc per als que no l'havien cursat. L'examen final també va tenir una part comuna i una part específica per a cada col·lectiu.
Es torna al funcionament normal i durant un any només es fa Tallers i no es fa Taller elèctric.
És el darrer any de Tallers i s'aprofita per preparar el funcionament futur de Taller elèctric.
Tallers es va deixar de fer i va quedar només Taller elèctric, amb molta demanda.
A partir d'aquell moment l'assignatura ja va anar agafant la forma actual encara que les pràctiques han anat variant.
Es posa en marxa el servidor web del Departament i Taller elèctric comença a tenir documentació en xarxa. Els estudiants poden consultar les seves notes de manera privada entrant el seu DNI.
L'assignatura passa a ser optativa de segon. A partir d'ara, tots els matriculats seran de l'Escola.
Es tornen a tenir classes de teoria i es passa a tenir pràctiques de només dues hores. Això no suposa cap problema ja que els nous equips permeten fer les pràctiques en menys temps.
Arriba una dotació de nous autòmats de Télémécanique (actualment Schneider Electric) i es comencen a fer pràctiques amb ells.
Per reformes als laboratoris, aquell any, en lloc de les pràctiques de circuits, es van fer unes altres completament diferents de les habituals.
Es va començar a utilitzar les possibilitats del campus digital per impulsar la interacció i el debat entre estudiants i es van començar a fer les primeres enquestes per recollir l'opinió dels estudiants sobre l'assignatura i introduir millores.
Es van començar a utilitzar uns equips de pràctiques de domòtica de l'empresa Simon i es va fer una pràctica de CAD/CAE.
Com la pràctica de CAD/CAE no va donar gaires bons resultats, es va deixar de fer. El nou conjunt de pràctiques serà vigent durant uns quants cursos.
Hi ha molta demanda de l'assignatura; tant que alguns estudiants es deixen les optatives de segon per als darrers cursos de la carrera amb l'esperança de poder agafar Taller elèctric.
Com a conseqüència, se'ns demana augmentar places i es decideix fer l'assignatura tant a la tardor com a la primavera.
Una de les pràctiques consisteix en que els i les estudiants pensin com seria la instal·lació domòtica de casa seva i al laboratori en proven algunes parts en un demostrador.
El 13 de juliol de 2004 es va inaugurar l'aula Schneider permetent que, des d'aleshores, es disposés d'un espai elegant i un material modern per realitzar les pràctiques.
A la tardor hi ha moltes festes i cal reduir el nombre de pràctiques a 11 (quan se suposa que n'hi ha 15). Ara que es disposa de tant material nou, no és una elecció fàcil.
Els equips de domòtica de Simon comencen a fallar. El canvi de tensió de 220 V a 230 V els afecta i s'espatllen. Cal tenir present que la tensió d'alimentació a l'Escola és més gran que la que correspon i en alguns moments podem arribar a tenir més de 240 V. Finalment, es decideix substituir les pràctiques de domòtica per altres de les que ja s'havien fet en el passat.
Tenim una maqueta d'una porta de garatge que permet als estudiants veure realment que el circuit que han fet amb contactors és capaç de controlar una porta real.
Posem en marxa la pràctica d'automatització del procés químic. Davant la dificultat de moure, barrejar i escalfar líquids al laboratori, es decideix fer una pràctica mig virtual. A l'autòmat s'executen dos programes, un ja fet que simula el procés i un que fan els estudiants que controla el procés.
S'afegeix un gràfic d'explotació a la pràctica del procés químic. Ara es poden veure en un gràfic els nivells dels dipòsits, l'estat de les vàlvules i les bombes, les temperatures, etc.
Gràcies a un ajut de l'Escola i una bona oferta per part de l'empresa, es van adquirir un conjunt d'equips de domòtica Schneider que es van estrenar aquest curs.
Un nou canvi de pla d'estudis. A la tardor l'assignatura està encara al pla 1994 i a la primavera ja està al pla 2010, dins de l'EEES.
Al pla 2010 no tenim classes de teoria però les tecnologies existents ens permeten fer-la en forma no presencial. Es faciliten apunts i vídeos a l'estudiantat i les preparacions de les pràctiques es fan al campus digital.
Aquest any es renoven els autòmats de l'aula Schneider.
Any de l'aniversari. Al setembre de 2012 fa 25 anys que es van posar en marxa les primeres pràctiques de Taller elèctric dins de l'assignatura Tallers.
L'arribada del nou pla ha implicat una nova oferta d'optatives a segon i només s'ofereix un grup de Taller elèctric (15-16 places) a cada quadrimestre.
Atès que al pla 2010 l'assignatura és compartida amb les altres titulacions (grau d'enginyeria química i grau d'enginyeria de materials), ens trobem amb persones que ja han fet algunes de les pràctiques en altres assignatures.
La nova assignatura Tecnologia Elèctrica del Màster en Enginyeria Industrial té algunes pràctiques iguals a les que, fins ara, es feien a Taller Elèctric. Per a evitar la coincidència, s'han canviat algunes pràctiques.
Es comença a parlar del trasllat del GEQ i el GEM al campus del Besòs. Això fa disminuir la presència d'estudiants d'aquests graus a Taller elèctric.
En el quadrimestre de primavera s'ha posat una pràctica nova que consisteix en automatitzar (amb un autòmat programable) un arrencador estrella-triangle amb dos sentits de gir.
Ja s'ha fet el trasllat del GEQ i el GEM al campus del Besòs. Ara tots els estudiants són del GETI.
En el quadrimestre de tardor s'han posat en marxa noves pràctiques amb autòmats programables per evitar la semblança amb les de Tecnologia elèctrica. Les noves pràctiques són Arrencador estrella-triangle (que ja s'havia emprat al quadrimestre anterior), Arrencada del motor de corrent continu i Control d'un sistema de calefacció; aquesta darrera fa servir una planta virtual i incorpora un gràfic d'explotació.
Els relés programables Zelio SR1 que es feien servir fins ara han estat substituïts pels SR2 i es programen amb el programari ZelioSoft 2, en lloc de fer servir el teclat frontal. El programari de domòtica també s'ha actualitzat i ara s'empra l'ETS5.
En el quadrimestre de primavera s'ha posat un sensor de corrent a la pràctica de l'arrencador estrella-triangle. Atès que el sensor dóna un senyal altern, s'ha afegit un microcontrolador que s'encarrega d'adaptar el senyal a les entrades analògiques de l'autòmat.
Més de la meitat del quadrimestre de primavera s'ha hagut de fer en situació de confinament, a causa del brot de la COVID-19. Tres de les pràctiques no s'han pogut realitzar, de quatre se n'ha pogut fer només la preparació prèvia i dues s'han fet amb un simulador.
Quasi totes les pràctiques de quadrimestre de tardor s'han hagut de fer en situació de confinament, a causa del brot de la COVID-19 ja que el laboratori no estava preparat per fer-les en forma presencial. També s'han fet menys pràctiques perquè el curs ha començat més tard. Totes les pràctiques excepte dues s'han fet mitjançant simulació. A la primavera s'ha optat per no programar l'assignatura.
S'ha retornat a la normalitat de les classes, passat el brot pandèmic. Bona part de les pràctiques han estat revisades.
S'han canviat els actuadors de domòtica per uns de quatre sortides i s'han refet les pràctiques de domòtica.
S'han substituït les bombetes i els fluorescents per llums LED. Atès que l'assignatura ha canviat de curs, s'ha modificat la teoria i alguns detalls de les pràctiques; ja que alguns conceptes que abans calia explicar ara ja s'han vist a les assignatures prèvies (Màquines elèctriques i Electrotècnia).
En el quadrimestre de tardor l'assignatura estava programada però no es va impartir perquè no es va arribar al mínim de persones matriculades. Cal tenir present que les optatives de 4t, a diferència de les de 2n, poden ser substituïdes per projectes d'Escola, pràctiques en empresa, mobilitat, etc. fent que els potencials estudiants que cursin optatives siguin pocs.
Atès que la baixa matrícula fa dubtar de la continuïtat de l'assignatura, no s'han introduït novetats per a aquest curs.
El proper desenvolupament dels programes acadèmics de recorregut successiu (PARS) permetran també substituir les optatives per assignatures del MUEI i, per tant, encara és possible una disminució de matrícula en propers cursos.