L'any 1985 l'ETSEIB va preparar un nou pla d'estudis. El nou pla incorporava algunes novetats entre les que en destacaven dues: l'estructura quadrimestral (llavors encara poc habitual) i la presència d'assignatures de caire tecnològic (Tallers) i humanístic (Història de la ciència) al primer quadrimestre de la carrera.
L'assignatura Tallers era molt especial, no només perquè introduís qüestions tecnològiques a primer curs, sinó també perquè tenia una estructura docent que en aquella època era atípica: una hora de teoria i quatre de pràctiques (seguides) a la setmana. La intenció era augmentar la motivació dels estudiants que, en els primers cursos, es trobava quasi exclusivament assignatures de ciències bàsiques, poc relacionades amb la tecnologia.
El nou pla d'estudis va arribar doblement tard. Per un costat perquè l'Escola feia més de vint anys que tenia en marxa el pla de 1964 i, per tant, calia un canvi. Però, per altre costat, pel fet que el Ministeri estava amb la reforma del sistema universitari (LRU) i no van acceptar el canvi de pla. A la vista de la resposta ministerial, l'Escola va canviar el plantejament i va fer una nova proposta en la que es proposava aplicar el canvi només als dos primers cursos, sobre el pla d'estudis ja existent (erròniament, es pensava que es podria acabar la reforma del pla abans que els primers estudiants arribessin a tercer). Així doncs els dos primers cursos del nou pla van ser aprovats com a reforma del pla vigent.
Aquest pla d'estudis, que es va anomenar pla 1964R (R de reformat), es va iniciar el curs 1987-88. En aquest curs l'assignatura Tallers va tenir 63 grups de pràctiques de 10 estudiants (aproximadament) cada un. Es feien pràctiques a quatre tallers: electricitat, electrònica, tecnologia mecànica i materials. Les pràctiques eren de quatre hores seguides i en molts tallers eren a peu dret. En el taller elèctric les pràctiques les impartia PAS laboral del grup III, un d'ells (que actuava com a coordinador) era un estudiant d'enginyeria industrial a punt de titular i els altres eren persones recent titulades de formació professional contractades expressament. Les pràctiques del taller de tecnologia mecànica es feien a l'Escola del Treball i els estudiants havien de portar un peu de rei i una bata de color blau.
Així doncs, Taller elèctric és una disciplina docent amb més de 25 anys d'història. Durant aquests anys ha format part d'una assignatura més àmplia o ha estat una assignatura en si mateixa i, al mateix temps, l'assignatura corresponent ha anat passant d'obligatòria de primer curs a optativa de segon passant per lliure elecció. En aquest llarg recorregut, l'esperit inicial s'ha anat mantenint però el contingut ha anat canviant, els objectius s'han anat ampliant i la metodologia s'ha anat millorant i depurant, sovint introduint conceptes que en el seu moment han estat innovadors.
El fet que sigui una assignatura que introdueix, als inicis de la carrera, qüestions tecnològiques lligades a la realitat industrial ja és, de per si, una mica especial. Però també és destacable una metodologia que, paral·lelament amb els continguts, pretén ensenyar a pensar i raonar, descobrir els avantatges d'una solució respecte a una altra, fer èmfasi en temes d'eficiència, comprensibilitat, seguretat, etc. I tampoc es pot passar per alt el fet d'haver aconseguit, els primers anys, fer pràctiques individuals (cada persona el seu circuit) amb més de 600 matriculats.
Convé destacar que pràcticament cada any l'assignatura ha tingut algunes (o moltes, segons el curs) innovacions, ja sigui en la metodologia o amb la introducció de noves pràctiques. També els apunts i els guions de pràctiques han estat diferents cada any. Alguna de les pràctiques encara es conserva des del primer any però amb una manera de fer totalment diferent. De fet, la mateixa pràctica no té exactament el mateix guió dos anys seguits ja que d'un any per l'altre es canvien coses per facilitar la comprensió o es corregeixen errades que s'hagin pogut detectar.
En la realització de les pràctiques s'utilitza una estratègia "learning by doing", és a dir que es dóna als estudiants la informació sobre el funcionament de l'equip i el que es vol fer amb ell i es deixa que ells trobin com fer-ho mentre ho intenten. D'aquesta manera es fa un aprenentatge per descobriment. Mentre van treballant, el professorat està al seu costat responent els seus dubtes però no donant-los directament la resposta sinó dialogant de manera que sigui cada persona la que arribi a la resposta després d'iteracions successives. Moltes vegades, però, la resposta del professorat se centra només en assenyalar l'apartat del guió de la pràctica (o els apunts de teoria) en el que hi ha la resposta exacta a la pregunta formulada afavorint així la lectura crítica i la comprensió lectora de l'estudiantat.
S'ha observat que cada persona té una manera de pensar i raonar diferent i, per tant, no tothom arriba a la resposta de la mateixa manera. La tipologia de pràctiques i els objectius de l'assignatura ens han fet optar per potenciar el pensament racional.