Tecnologia vestible

Sensor de flexió

Una aplicació típica dels sensors de flexió és posar-los en uns guants, per la part inferior dels dits, per saber quin grau de flexió té cada dit. Altres aplicacions poden ser els colzes d'un jersei, els braços d'un peluix, etc.

  [SF]

Aquests sensors tenen un valor de resistència que varia amb la flexió. Combinant-los amb una resistència fixa els podem llegir amb una entrada analògica del microcontrolador. La figura mostra la connexió més habitual.

Adafruit els comercialitza en dues llargades: 78 mm i 113 mm. Sparkfun també els comercialitza en dues mides: 56 mm i 114 mm.

Cal tenir present que la part de l'extrem, on hi ha les potes de connexió, no és flexible i, per tant, la podem trencar si la dobleguem.

El següent programa per a l'entorn Arduino serveix per fer proves i llegir el sensor.

int lectura;

void setup() {
	Serial.begin(9600);
}

void loop() {
	lectura = analogRead(A7);  // Correspon a la pota D6   
	Serial.println(lectura); 
	delay(200);  // Espera 0,2 s
}

Aquest altre programa fa una cosa similar en CircuitPython.

import board
import analogio
import time

sensor = analogio.AnalogIn(board.A0)

while True:
    print(sensor.value)
    time.sleep(0.5)

El sensor té uns elements alternats de colors gris i negre. Si dobleguem el sensor tancant la corbatura aquests elements tendeixen a ajuntar-se, la seva resistència disminueix i la lectura analògica augmenta. Si, en canvi, dobleguem obrint la corbatura la lectura serà més petita.

Atenció: Tingueu present que en molts casos les entrades binàries i analògiques corresponents a la mateixa pota no tenen el mateix número.

En aquest web, les fotografies marcades amb [AF] són del web d'Adafruit, les marcades amb [SF] del web d'Sparkfun i les marcades amb [AU] del web d'Arduino.

Aquesta obra d'Oriol Boix està llicenciada sota una llicència no importada Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0.